UNTITLED (2016)

anònim1anònim1

On estan els límits entre l’elogi i l’assetjament?
A totes ens ha sorgit aquest dubte algun cop en la nostra vida quan caminàvem pel carrer i em sentit una veu de fons que ens interpel·lava directament amb alguna mena “d’elogi” relacionat amb el nostre físic. També ens em preguntat: de quina manera reaccionar? L’espai públic és el punt de trobada, l’escenari dels conflictes, tensions i confrontacions diàries on es creen aquestes interaccions que “cosifiquen” un individu a partir de la mirada de l’altre. L’anonimat d’una gran ciutat afavoreix la llibertat d’acció i reacció i per tant facilita la creació d’aquests tipus de situacions.

Transformar l’assetjament verbal, un acte espontani i no premeditat, en un procés de creació meticulós i de llarga durada és totalment intencionat per part meva. Aquest és un dels motius pels quals he escollit realitzar-ho a través del brodat, ja que aquesta tècnica està carregada de connotacions tradicionalment vinculades dins l’espai femení, domèstic i d’estètica detallista. No consider que el projecte en sí sols estigui lligat a la meva experiència personal, si no més bé a unes inquietuds col·lectives que avui compartim tots i totes. Per molt que hi reflecteixi la meva experiència, aquest treball és extrapolable al 90% del sector femení de la societat que alguna vegada s’ha sentit incomodada, atacada o inclús enfadada per la impotència que genera trobar-se involucrada en aquesta situació sense haver decidit res al respecte.

Aquest treball ha participat en les Jornades Feministes 2016 com a part de la mostra FemArt: L'Àpat Transgressor, reinterpretant The dinner party de Judy Chicago.